la mirada propia

El projecte crea un entorn de confiança entre dones per  la reflexió i la indagació sobre la pròpia identitat i el cos a través de tècniques creatives com el moviment,  la fotografia i l’escriptura.

Utilitzarem l’autoretrat com fil conductor per treballar l’autoconcepte i l’autoestima, incorporant la perspectiva feminista  de forma específica i transversal en tots els tallers.

Les dones s’apropen a la experimentació i creativitat a partir de la col·laboració entre elles i de la reflexió conjunta sobre les seves realitats, oferint un espai de participació a partir d’una aprenentatge actiu, social i reflexiu. Aquest enfocament anima a les dones a intercanviar punts de vista, potenciant la diversitat i tenint en compte els coneixements, experiències, estratègies, emocions i idees personals.

La visió de gènere estarà present de forma transversal en tota la formació, oferint recursos visuals i creatius que potencien aquesta mirada. Al mateix temps tots els continguts van acompanyats d’activitats fotogràfiques que inciten a la reflexió/introspecció en clau de gènere.   

Autoestima vol dir estimar-te a tu mateixa i te que veure amb quant creus que vals per a tu mateixa i pels altres.

Conèixer-nos a nosaltres mateixes, les  nostres debilitats i fortaleses, ens ajuda a augmentar-la i sentir-nos millor.

La imatge corporal i com ens sentim físicament, poc estar molt lligada a  l’autoestima i encara més si som dones. La utilització del cos de les dones històricament i  la imatge poc realista que es dona del cos de les dones als mitjans de comunicació fan que moltes dones es sentin poc segures amb la imatge que creuen transmetre.  

A través del procés creatiu es busca activar la capacitat de reflexió,  incentivar la  imaginació i obrir la facultat de somniar a través d’accions metafòriques.  Per aconseguir treballar des del llenguatge visual és necessari trencar barreres i indagar en l’interior per arribar a l’emoció, per això cal utilitzar altres tècniques expressives que vagin traient capes i poder transformar el que sentim en una imatge.

Prendre el cos i la paraula, per després poder prendre l’emoció i convertir-la en quelcom simbòlic, que és la imatge.   Construir  un relat propi a través de la creativitat és una vivència artística que obre tot un territori d’opcions i emocions, que es difícil d’experimentar per la gran majoria de dones.